dijous, 28 de febrer del 2008

Ara feia dies que no actualitzava el bloc i realment hi ha moltes coses que explicar, com per exemple que el desert d'atacama és un dels llocs mes macos de Xile, que vaig estar a Bolívia uns dies amb uns bons amics, l'Alvaro un xilè que m'ha deixat casa seva a Santiago fins que marxi cap a Vilafranca i una parella de Finlàndia la Maija i el Sami amb els quals vaig passar uns dies fantàstics amb un 4x4 al Salar d'Uyuni, dormint a 4300 m o a l'hostal de sal, un hotel tot fet amb blocs de sal.A Sant Pedro d'Atacama visites als Geisers, els ulls del salar, la vall de la lluna, i deu milions de coses mes.
Ara mateix fent el turista per Santiago amb dos nois Xilens, en Ricardo i en Felipe que aquesta nit amb portaran a fer uns "Teremotos" en un bar molt típic de Santiago QUINA POR !!!!!
Imagino que aquest és l'ultim cop que actualitzo el bloc, si mes no des de Sud Amèrica, en aquest viatge, ja que us asseguro que tornaré, que aquí la gent és molt amable i agradable i crec que nosaltres hauríem d'aprendre una mica a ser com ells, sense complicar-nos la vida que de ben segur seriem molt mes feliços.
Ens veiem a partir de diumenge a la vila del Pingüí.

dimarts, 19 de febrer del 2008

El Colectivo




Per qui no ho sàpiga el colectivo és el bus, i això es el que estic fent recorre mig Xile per arribar a St Pedro d'Atacama i poder contemplar el desert !!! Això vol dir 38 hores de bus, una passada sort que de tant en tant anem fent unes parades i que el bus es d'allò mes confortable, no com els d'aquí.
Per tant no hi masses coses a dir, nomes que això ja s'acabam que torno aviat però amb ganes de tornar a fer un viatge com aquest.
Res, com us vaig dir us poso unes fotos de la ciutat de Bariloche, fetes al Cerro Campanar i al Cerro Otto, com podeu veure aquí hi ha molta muntanya i molta aigua .
HASTA SIEMPRE COMANDANTE !!!!!

dissabte, 16 de febrer del 2008

Seguim.....


mercat a Castro



Tot escoltant el Barça per Internet, he decidit escriure una mica al blog, per explicar-vos que ara mateix sóc a Argentina, a Sant Carlos de Bariloche , una ciutat una mica turística, però que te uns paisatges impressionants, no us poso fotos pq aquest pc no hem permet connectar la màquina , però de ven segur que un dia d'aquest us en penjaré, però de moment us haureu d'imaginar el que us explico.


Ahir vaig fer una excursió amb bici, a la colònia Suiza, que està situada just al costat del llac i amb tot d'illes al voltant.Avui una excursió a unes pistes d'esquí, el cerro Campanar, com us podeu imaginar no hi ha ni una gota de neu i això fa que la gent i pugui caminant, i realment les vistes són genials, amb els llacs, els Andes al fons....

Al a nit a l'Alberg "el Gaucho" és monta una taula rodona entre tota la gent, partides de Dames i de cartes, fins a les tantes de la matinada, genial !!!Dilluns agafo un bus i torno cap a Xile, cap a Sant Pedro d'atacama, això vol dir fer unes 30 hores de bus.... Però intentarem passar-ho el millor possible, Allà aniré a veure els Geysers del tatio per veure com surt el sol, la vall de la lluna , ... i de tornada cap a Santiago passant per Antofangasta, la Serena.... I desprès retorn cap a Vilafranca .

No se com serà la gent del Nord, però nomes que sigui la meitat dels del sud, jo ja m'hi conformo.

Apa ens veiem molt aviat.

diumenge, 10 de febrer del 2008

no llevamo ná, no llevamo ná !!!!



Aquest dies estan sent una mica moguts, sempre amunt i avall intentant no perdrem res del que és cou en aquest fabulós país. Ara a l'illa de chiloé, a ancud i castro i al seu parc natural, una meravella. És un lloc on segons diuen hi plou 11 de 12 mesos us imagineu això a casa nostre ? A més a més tenen tot de llegendes i ni ha una que diu que hi ha una criatura màgica que és diu Trauco, que és gnom del bosc que pot matar amb la mirada i que és irresistible per les noies joves i verges i que els hi proporciona somnis eròtics i i fins i tot algun que altre fill misteriós, ja veieu, en comptes del butanero aquí tenen aquesta mena de gnom. A tot arreu és igual ......

De moment aquí molt de sol i tranquil·litat, la gent marevallosa i a sobre és senten mes chiloteans que chilenos, us sona?

Avui us deixo amb unes fotos de Ancud, la posta de sol i Quemchi un poble de pescadors on l'únic que es pot fer es veure mirar el rellotge i deixar passar el temps.
I una canço que no me la puc treure del cap :
Estando un dia de fiesta nos quisimo emborrachar
Nos paran los picoletos con ganas de hacer soplar
Le dimo uno con ocho y no nos dejan marchar
Nos llaman delinquëntes yo no se porque será

dijous, 7 de febrer del 2008

Puerto Varas, volcà Osorno i la Mónica





Avui us deixo amb unes imatges de Puerto Varas, un lloc encantador, just al costat de llac Llanquihue, i al fons el volcà Osorno una imatge realment espectacular.

Després de volar cap a Puerto Montt, una ciutat sense cap mena d'encant, sino tot el contrari, ple de borratxos i lladres. Aqui vaig coneixa a la Mónica, que és la noia que surt a la foto, és una mexicana que també anava sola de viatge i que unes gitanes li acabaven de robar 200 us$. Ella es va convertir amb la meva companya de viatge durant quatre dies , en els quals vam anar al Osorno, als salt de Petrohué i a la platja. Ara ella marxa cap a Santiago per volar cap a Uruguay a montevideo a fer una mena d'erasmus.
Ara toca tirar una mica avall, cap a la illa de chiloe, primera parada Ancud. Aqui hi haviem d'anar amb els castells, pero no va ser possible.
seguirem informant.....


dissabte, 2 de febrer del 2008




Companys, ja fa tres setmanes que sóc fora i no sabeu que ràpid passa el temps quant estàs fora de casa, cada dia va mes ràpid. Això vol dir que potser m’estic acostumant a la solitud del viatjant? O que m’ho estic passant la mar de be? Vosaltres mateixos.

Després de marxar de Puerto Natales el meu destí em va dur a Usuhaia, a la fi del món i aquí he passat la setmana, a l’hostal Antàrtida que és com un alberg i em permet fer-me el menjar, cosa molt útil ja que a part de menjar el que t’agrada i gastar-te menys calers , coneixes a molta gent que està com tu, i aquí tenim un altre problema la majoria de gent que viatge parla Anglès !!!! però resulta que ha base d’escoltar i cagar-la molt parlant en mica en mica me’n vaig sortint i això per mi ja es tot un èxit.
Aquí he caminat molt, cada dia cap al parc natural de la terra del Foc, o cap a fer els antics camins que feien servir els antics habitants per recollir llenya.... res caminades de 4 a 5 hores diàries. Pel que fa al tema dels pingüins i els llops marins n’estic segur que són molt macus, però si haguéssiu vist com es mouen les barques que porten els turistes i els turistes quan baixen d’elles, amb aquelles cares de m’ho he passat molt be però només he vist la tassa del lavabo, ja en tindríeu prou.

Demà marxo cap a Puerto Montt a Xile un altre cop, per acabar de veure tota la zona de la Patagònia xilena, la zona dels llacs. Desprès ruta cap ala illa de Chiloé, Ancud, el Chaiten,.....

Res més, us deixo un parell de fotos, una son els meus peus que aquest dies es van un fart de treballar, i l’altre un vista de Ushuaia .

Fins aviat.

dissabte, 26 de gener del 2008

els primers 15 dies



Per fi he trobat un moment per actualitzar el blog i explicar-vos que he fet aquets 15 dies, no sabeu que rapid que passa el temps !!!


El viatge amb els castells suposo que ja sabeu que va anar d'allo mes be, bons castells, bon ambient i alguna que altre farra, aixo si, cada dia haviem de fer deu millons de coses, que si els patrocinadors, que si tallers.... pero en general tot molt i molt be.


Despres amb el Xavi vam fer el trekking per Torres del Paine, algu genial, una passada a mes a mes teniem una guia que parlava catala, la Fiorenza, tota una artista. Tambe vam anar a veure el Perito Moreno, tot un tros de glacera, algu realment impressionant. Un gran comany de viatge, si senyor!!!!!


Ara estic a Puerto Natales, a hostal lili, un hostal molt barat i que hi ha guardes i guies del parc del Paine, molt bona gent. Demà marxo cap a Punta arenas per agafar un bus cap a Usuhaia a la terra del Foc.


Salut