Aquest dies estan sent una mica moguts, sempre amunt i avall intentant no perdrem res del que és cou en aquest fabulós país. Ara a l'illa de chiloé, a ancud i castro i al seu parc natural, una meravella. És un lloc on segons diuen hi plou 11 de 12 mesos us imagineu això a casa nostre ? A més a més tenen tot de llegendes i ni ha una que diu que hi ha una criatura màgica que és diu Trauco, que és gnom del bosc que pot matar amb la mirada i que és irresistible per les noies joves i verges i que els hi proporciona somnis eròtics i i fins i tot algun que altre fill misteriós, ja veieu, en comptes del butanero aquí tenen aquesta mena de gnom. A tot arreu és igual ......
De moment aquí molt de sol i tranquil·litat, la gent marevallosa i a sobre és senten mes chiloteans que chilenos, us sona?
Avui us deixo amb unes fotos de Ancud, la posta de sol i Quemchi un poble de pescadors on l'únic que es pot fer es veure mirar el rellotge i deixar passar el temps.
I una canço que no me la puc treure del cap :
Estando un dia de fiesta nos quisimo emborrachar
Nos paran los picoletos con ganas de hacer soplar
Le dimo uno con ocho y no nos dejan marchar
Nos llaman delinquëntes yo no se porque será
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada